A la taverna de Brams hi escriu Ribera, per Joan-Lluís Lluís
Ens vam trobar rere un escenari muntat per l’ANC a la Jonquera, el 2012, poc abans de les nostres intervencions respectives, i quan vaig preguntar a en Titot quina cançó cantaria em va dir que preferia parlar.
Llegir-ne més
Poble que canta mai mor, per David Fernàndez
Per molts, molts més dels que alguns pensen des dels seus despatxos oficials, les lletres en tenen la culpa. De tot plegat. Pedagogia de la revolta necessària i pentagrama de la feina per fer, a principis dels anys 90, les lletres de mil cançons eren gairebé els únics codis, els missatges imprescindibles i les proclames boca-orella de les que disposàvem. No hi havia pas twitter.
Llegir-ne més
Lletres de batalla de BRAMS, tancant la porta a la por, per Isidor Marí
En Francesc Ribera m’envia, acabat de sortir del forn, el darrer disc de BRAMS, ‘Anem tancant les portes a la por’. El títol del disc és el darrer vers d’un poema de La pell de brau, d’Espriu, que també ha estat musicat i és una de les cançons del recull.
Llegir-ne més
Breu comentari a «Anem tancant les portes a la por», per Josep-Maria Terricabras
El nou disc de Brams consta de dotze lletres d’en Titot. De fet, només onze són d’ell, perquè la primera és el cant XXV de La Pell de Brau, de Salvador Espriu. Justament és el vers final d’aquesta primera lletra («anem tancant les portes a la por») el que no solament dóna títol al disc sinó que dóna el to a les altres lletres i les arrossega amb ell.
Llegir-ne més
ANEM OBRINT LES PORTES A LES LLETRES, per Roc Casagran
Iaqui diu que la música és música, i que només importa allò que ens transmeten els instruments. Iaqui diu que l'important són les melodies, i que ens deixem de punyetes. Iaqui diu que li importa ben poc si qui canta ho fa en català (o en alguna llengua que comprèn), en xinès mandarí, en danès o en suahili.
Llegir-ne més
TOT ESPERANT AQUEST MOMENT per Matthew Tree
La cançó clau de l'àlbum- o així em sembla – és 'Esperava aquest moment', la lletra de la qual va sobre el pas d'un suposat 'capritx d'adolescent' fins a la realitat palpable i actual, la de ser a un pas de la independència política de Catalunya (si més no) i de les possibilitats socials que aquest pas podrà comportar.
Llegir-ne més
