BRAMS

Salta la navegació

Navegació

Notícies

24 jun

Joan-Lluís Lluís opina sobre el nou disc de Brams

Dimarts, 24 de juny 22:45 h de 2014
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional
hi ha 5 vots
carregant Carregant
JLL
JLL

A la taverna de Brams hi escriu Ribera, per Joan-Lluís Lluís

Ens vam trobar rere un escenari muntat per l’ANC a la Jonquera, el 2012, poc abans de les nostres intervencions respectives, i quan vaig preguntar a en Titot quina cançó cantaria em va dir que preferia parlar. Amb una cançó només pots comunicar una idea, amb un discurs pots amollar-ne dues o tres, va explicar-me. I és així com vaig adonar-me que de debò en Titot havia deixat el lloc a Francesc Ribera i com Francesc Ribera viu les seves cançons com a eines limitades però necessàries de comunicació política. Les cançons del seu repertori cada vegada més tenen una missió: convèncer i encoratjar, i és evident que el darrer disc de Brams porten aquesta marca. Ho deixa clar el vers de Salvador Espriu que apareix tres vegades: com a títol del disc, com a títol d’una cançó, i com a conclusió del poema musicat en obertura. Anem tancant les portes a la por. Un vers que esdevé lema i que pot ser una graella de lectura de les lletres d’aquest disc, i d’algun altre anterior.

Com a lletrista, Francesc Ribera no parla de la necessitat d’independència de Catalunya i dels Països Catalans, ni de revolució social, més aviat construeix ficcions o basteix discursos que situen l’oient en el moment en què tot això passa o quan ja és una realitat consolidada, una vegada vençuda la por. És així com s’adreça a alguns saquejadors del país: «Exigim que sense cap demora / donis ara compliment / a l’ordre d’allunyament» (Ordre d’allunyament). O com fa aquest balanç: «I si som on som ara / és perquè no ens aturàrem» (Esperava aquest moment). Francesc Ribera intenta convèncer qui l’escolta no pas pintant situacions intolerables sinó ensenyant els remeis a aquestes solucions, fent ús sistemàtic de la capacitat de raonar: «I per tant ser revolucionari / és tan sols activar la raó, / és anar-hi, anar-hi, anar-hi, / és exercir de detonador» (La clau de volta). Brams com a detonador autodeclarat, doncs, i Francesc Ribera com a pedagog tossut, constant i aparentment incombustible.

El to de les cançons sempre és festiu i els brams de victòria mai no esclaten gaire lluny d’una taverna. Deu ser l’excusa que es dóna Francesc Ribera per deixar que el Titot postadolescent encara tregui el cap i canti les excel·lències de l’alcoholèmia. Ara bé, el consum d’alcohol no seria un element objectivament antirevolucionari, destinat a allunyar els ciutadans de la resolució de problemes reals? El resultat d’aquesta dèria alcohòlica, que contrasta clarament amb la resta del disc, és, però, prou divertit: «No begueu aigua! Cal ser fort! / Tothom que ho ha fet tard o d’hora, s’ha mort.» (Aiguòlics anònims).

Posada a part aquesta cançó, el disc té una coherència evident, de tema en tema, de revolta en revolta, de sornegueria en sornegueria: «Però allò que tant / confon i estranya, / amb la història tan gran / que té Espanya / és que alguns vulguin fotre el camp» (Història d’Espanya). Així Francesc Ribera dóna a Brams el to inconfusible de banda de combat, però de combat inevitablement guanyat. I és d’aquesta òptica, que no és optimista sinó positiva i pragmàtica, que neix la força d’uns textos que, si no, podrien semblar monòtons de tant repetir que «hi ha una cosa / que predisposa / a deixar enrere / tota barrera / i que és propensa / per poder vèncer / i és tenir raó» (La clau de volta). I si tot plegat encara cuegen rastres adolescents, també es veu a venir el Ribera madur, que passa a frec de la introspecció, a Si la vida fos un dia, el text literàriament més aconseguit i que evidentment tanca el disc: «Si la vida fos un dia, / i la mort quan un s’adorm, / després de fer baixar l’últim got de vi / deixaria embolicada / la saviesa del camí / perquè demà la trobin aquí». Perquè la revolta permanent, per romandre viva, necessita el coneixement íntim de la pròpia finitud. 



Comentaris

5
#1 - Nom Població
2 de febrer - 19.23h

sois una mierda


5 -10 -20 -tots
1

Deixa un comentari!

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

Propers concerts

Rocafort de Queralt

ds / juliol 1 / 13:00

Caldes de Montbui

ds / juliol 8 / 23:00

Montblanc

dv / juliol 14 / 23:45

Mallorca

ds / juliol 22 / 23:00

Italia

ds / juliol 29 / 22:00

Butlletí

Per a subscriure't, introdueix aquí el teu correu electrònic: avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


       

TWITTER


©2014 BRAMS
Allotjat a Xadica