BRAMS

Salta la navegació

Navegació

Notícies

13 jun

David Fernandez opina sobre el nou disc de Brams

Divendres, 13 de juny 16:45 h de 2014
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional
hi ha 15 vots
carregant Carregant
david f
david f

Poble que canta mai mor, per David Fernàndez

 

Per molts, molts més dels que alguns pensen des dels seus despatxos oficials, les lletres en tenen la culpa. De tot plegat. Pedagogia de la revolta necessària i pentagrama de la feina per fer, a principis dels anys 90, les lletres de mil cançons eren gairebé els únics codis, els missatges imprescindibles i les proclames boca-orella de les que disposàvem. No hi havia pas twitter. I les lletres compartides esdevenien les xarxes socials d'aleshores. La propagació de la idea era gairebé clandestina, lluny dels altaveus dels poder i fins i tot encara és una història per esciure: aleshores tota era cosa de concerts a peu de plaça, cassettes que rulaven de ma en ma i melodies taral·lejades en cada manifestació. D'allà venim. D'una banda sonora original escrita en un paper en blanc on calia desdibuixar el present i redibuixar un altre futur. I així, passa que passa que una nena de Nicaragua ja forma part indestriable de les nostres utopies quotidianes.

La lletra, sempre i finalment, és el missatge de debó, el que s'escola i escala l'esperança, el que crea i ens recrea en nosaltres mateixos, el que recala a la neurona i projecta el cervell. La que deconstrueix, destitueix, les mentides mil cop repetides de cada dia. Música i lletra, i també i per què no, imatges que diuen més que mil. Com aquest 'black power' revisitat de la portada del darrer treball dels Brams. Reminiscència òbvia dels punys negres alçats als jocs olímpics del 1968 a Mèxic. És també tota una declaració de principis. Visual, escrita, inscrita.

Comptant "equivocs, giragonses i entrebancs", i malgrat tot, encara retruny avui la sòlida certesa que en Titot ens va regalar al Concert per la Llibertat del juny de l'any passat, reblant de tot el clau del que som i no som encara: "i tenim un exèrcit, un exèrcit que fa tres-cents anys que ens defensa, i gràcies a ell no hem estat destruïts com a poble. I aquest exèrcit es diu cultura i els nostres soldats són mestres, actors, escriptors, científics, investigadors, i els milers de milicians voluntaris de la cultura popular de cada poble i cada barri"

I així seguim. Esperant el moment. A base de lletres que xiulen i xiuxiuegen des d'un resistent mapa gramatical arreu dels Països Catalans. Perquè clar: just do it, poble que canta mai no mor. Perquè es podran endur els instruments. Però mai la música. I menys encara les lletres. Que sempre corren lliures. Com el vent.



Comentaris

5
#2 - GUIFRÉ NAVARRO GIBERT Monistrol de Montserrat
6 de maig - 11.55h

Gran David, molt gran, les teves paraules fan que veiem el nostre futur tant gran com sempre hem somiat. Gracies David, gràcies Titot i mil gracies BRAMS


#1 - brutal Població
13 de març - 17.54h

Comentari


5 -10 -20 -tots
1

Deixa un comentari!

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

Propers concerts

dv / juny 9 / 23:00

Caldes de Montbui

ds / juliol 8 / 23:00

Montblanc

dv / juliol 14 / 23:45

Mallorca

ds / juliol 22 / 23:00

Italia

ds / juliol 29 / 22:00

Butlletí

Per a subscriure't, introdueix aquí el teu correu electrònic: avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


       

TWITTER


©2014 BRAMS
Allotjat a Xadica