Lletres de batalla de BRAMS, tancant la porta a la por, per Isidor Marí

En Francesc Ribera m’envia, acabat de sortir del forn, el darrer disc de BRAMS, ‘Anem tancant les portes a la por’. El títol del disc és el darrer vers d’un poema de La pell de brau, d’Espriu, que també ha estat musicat i és una de les cançons del recull. Totes les altres lletres són de Francesc Ribera, i responen als esquemes de les cançons de combat (per això m’han fet pensar en les lletres de batalla amb què es desafiaven els cavallers medievals, com ara Joanot Martorell).

Són lletres treballades, elaborades formalment, sense sortir de l’estètica i del llenguatge del rock dur. I aquest és un dels mèrits principals del lletrista, perquè massa sovint els cantants de rock obliden que la cançó té lletra, i que pot ser bona o dolenta per la lletra com per la música.

He dit que són cançons de combat i hauria d’afegir que s’inscriuen plenament en el combat actual, democràtic i pacífic, per la independència de Catalunya. Sense cap ambigüitat, s’hi estigui més o menys d’acord. Si el “procés” necessita cançons, aquí en té una pila.

Al mateix temps, aprecio la ironia o el sarcasme que acompanya alguns dels textos, com ara El futbol és així, perquè és cert que molta gent només veu la pilota i perd el món de vista, igual que oblida que Catalunya és més que un club.

Anem obrint les portes (i els ulls, i els camins) a un món més just, lliure i democràtic, en què el nostre país sigui sobirà i responsable de corregir els seus propis defectes.

Envia Compartir

Comentaris

Deixa un comentari!