BRAMS

Salta la navegació

Navegació

Notícies

29 mai

Roc Casagran opina sobre el nou disc de Brams

Dijous, 29 de maig 15:30 h de 2014
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional
hi ha 4 vots
carregant Carregant
Roc Casagran
Roc Casagran

ANEM OBRINT LES PORTES A LES LLETRES, per Roc Casagran

 

Iaqui diu que la música és música, i que només importa allò que ens transmeten els instruments. Iaqui diu que l'important són les melodies, i que ens deixem de punyetes. Iaqui diu que li importa ben poc si qui canta ho fa en català (o en alguna llengua que comprèn), en xinès mandarí, en danès o en suahili.
 

Jo no hi combrego gaire, amb el Iaqui. Igual com en els bons contes, que si al principi apareix un clau, al final el protagonista s'hi ha de penjar, en una bona cançó, tot té el seu rol, i si l'autor decideix que en lloc de taral·lejar ho vol omplir de mots, és d'agrair que aquestes paraules tinguin sentit, estiguin pensades, encaixin correctament, i aportin el seu granet de sorra a la peça musical.
 

I Brams, des de sempre, ha apostat per això. Alguna cosa hi deu tenir a veure que el Francesc Ribera sigui un bon lector de poesia, que li agradin les estructures poètiques clàssiques, o que sigui aficionat a la glosa. Tot quadra.
 

I amb Anem tancant les portes a la por, el grup berguedà no fa més que continuar en aquesta línia. Sí, música. Sí, sons festius. Sí, tot el que vulgueu (i el que s'encarregaran de comentar els crítics musicals). Però a més a més, lletres amb missatge, ben escrites, rumiades, rimes reeixides, amb figures retòriques més o menys amagades, i amb els habituals deixos de rebel·lia a què ja ens tenen avesats. I sarcasme, molt de sarcasme àcid.
 

El sarcasme, que tampoc no és nou en Brams, supura en bona part de les cançons d’aquest nou treball, sí. Potser perquè ens toca enfrontar-nos amb un món (i un país) massa hostil, i potser perquè l’humor és l’últim que hem de perdre, fins i tot abans que l’esperança. Perquè quan ens falli l’esperança, ens podrem consolar pensant que això ho remuntarem al partit de tornada, com ells mateixos diuen a El futbol és així.
 

Anem tancant les portes a la por, obrim-les a les lletres, cridem que l'emperador va despullat tants cops com calgui, no caiguem en un patriotisme barat / que converteixi la queixa en sacrilegi, lluitem, riem, passem-nos-ho bé, i cantem que és tan fàcil si un s'emplaça, / sigui a l'urna o a la plaça, / a dir-ho tot.
 

Que amb una bona lletra, sí, ho podem dir tot. I aleshores fins i tot el Iaqui sabrà que ho podem tot.



Comentaris


No hi ha cap comentari

Deixa un comentari!

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

Butlletí

Per a subscriure't, introdueix aquí el teu correu electrònic: avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


       

TWITTER


©2014 BRAMS
Allotjat a Xadica