BRAMS

Salta la navegació

Navegació

Notícies

27 mai

Matthew Tree opina sobre el nou disc de Brams

Dimarts, 27 de maig 18:45 h de 2014
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional
hi ha 5 vots
carregant Carregant
Matthew Tree
Matthew Tree

TOT ESPERANT AQUEST MOMENT per Matthew Tree


La cançó clau de l'àlbum- o així em sembla – és 'Esperava aquest moment', la lletra de la qual va sobre el pas d'un suposat 'capritx d'adolescent' fins a la realitat palpable i actual, la de ser a un pas de la independència política de Catalunya (si més no) i de les possibilitats socials que aquest pas podrà comportar. Menys tres cançons (dues satíriques i l'altra lírica) totes les de l'àlbum estan escrites conscientment al caire d'aquest gran canvi (com diu el vell refrany anarquista, 'Si votar pogués canviar quelcom de debò, seria il·legal': doncs, cony, ja és il·legal –gràcies al poder central però ho farem igualment).

Per això, moltes de les lletres es llegeixen com si fossin petits assaigs que toquen diversos aspectes d'aquest pas a la independència (i més enllà). Si 'Ordre d'allunyament' resumeix la incompetència i mala fe de l'estat espanyol al llarg dels últims anys (i abans), doncs 'El més precís dels mapes' recalca la contradicció més flagrant del discurs del poder central: alhora que vol fer veure que els Països Catalans són 'un invent absurd' i per tant inexistents, esmercen uns esforços considerables en eliminar-los. Si 'Història d'Espanya' recalca les absurditats del discurs històric i cultural actual del poder central (el Lapao, els 3000 anys d'existència d'Espanya, Franco com a alliberador...) doncs 'Anem tancant les portes a la por' i 'No dependre' afirmen la voluntat de no deixar-se acoquinar i de gaudir d'una independència que supera de molt el 'patriotisme barat'. 'La clau de volta' marca el punt exacte en què ens trobem ara: 'com cony hem arribat fins aquí'.

Des de la primera cançó fins a 'La clau de volta' doncs, tenim, ja ho hem dit, una mena d'assaig (mogut!) estructurat a l'entorn de la separació imminent d'un estat gens benvolent; ara bé, també hi ha un parell de cançons que es foten del futbol (El futbol és així') i de les consignes suposadament sàvies sobre la salut (Aiguòlics anònims'). De fet, fa temps que veiem com les notícies esportives acaparen una part desproporcional dels programes informatius, sense que ningú, aparentment, vegi l'absurditat de donar el mateix pes a – posem per cas – la massacre constant que és Síria i a un partit del Barça (o de qualsevol altre equip). Que escoltin la cançó de Brams, doncs - que contrasta notícies esfereïdores amb comentaris esportius en el millor estil dels CRASS - i potser ho veuran més clar. Pel que fa a 'Aiguòlics anònims', es tracta d'una celebració amagada – i, sospito, ben berguedana - de l'alcohol, els sentiments de la qual no puc sinó compartir.

Però si hagués de triar una cançó preferida, seria, sens dubte, 'Si la vida fos un dia': una celebració de la vida com una barreja de gaudi i militància influïda pel pas del temps. Una perla de lletra, una perla de cançó. Al cap i a la fi, per molt o poc es puguin aconseguir segons quins objectius polítics – i Brams no són sinó un grup feliçment polititzat – el que importa és com es viu el procés i tot el que es viu pel mig i tot el que queda al final:

 

Si la vida fos un dia

i la mort quan un s'adorm

després de fer baixar l'últim got de vi

deixaria embolicada

la saviesa del camí

perquè demà la trobin aquí.


 

Ja m'agradaria fer el mateix, ja.



Comentaris


No hi ha cap comentari

Deixa un comentari!

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

Butlletí

Per a subscriure't, introdueix aquí el teu correu electrònic: avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


       

TWITTER


©2014 BRAMS
Allotjat a Xadica