BRAMS

Salta la navegació

Navegació

Discografia

portada oferta de diàleg
portada oferta de diàleg



LLetres a Viasona
Llista de cançons

1. Inauguració
2. Consell d'enemic
3. Més
4. Cançó pirata somali
5. Un regal de la història
6. Oferta de diàleg
7. Un secret que t'havia de dir
8. Pólvora
9. Salvem els pronoms febles
10. Divisa
11. No és pas boig qui a casa torna
12. Cançó de bressol


Inauguració

Senyores i senyors, alcalde, regidors:
jo això mai no ho he fet i no en tinc traça,
però em va fer molt feliç que se m'escollís
per fer inauguració d'aquesta plaça.

I a part que ha millorat per la gent del veïnat
serveixi això per fer un gran homenatge
i posar-li per nom, com ja sabrà tothom,
el d'un insigne i magne personatge.

Estela intel·lectual, cronista magistral,
gran referent del medi radiofònic,
demòcrata il·lustrat, vós sempre heu destacat
per la recerca d'un ambient harmònic.

Sou, Federico, gran entre els grans,
heroi nacional dels Països Catalans.
Sense vós segur, segur, segur, segur,
segur que no seríem tants.

I el mèrit no és només pixar fora de test
i fer-ho des de dalt del presbiteri,
sinó acabar sent el líder referent
que guia el periodisme de l'imperi.

Potser no en sou conscient però, pel que es va veient,
si persistiu en un treball tan noble,
com en Jaume I acabareu també
tenint algun carrer a cada poble.

I dueu al genoll una perla
que confirmarà arreu del món
la fama d'estalviadors
que tenim la gent d'aquesta terra,
que amb una sola bala
haurem guanyat la guerra.



Consell d'enemic

Cada cop que aneu
a repartir mastegots
protegits per cascos i per lleis,
sempre que compliu
les ordres dels superiors,
quan deteniu, quan tortureu.

Quan testifiqueu en fals,
quan actueu contra innocents,
quan us deixeu dur per l'odi als diferents,
sempre que criminalitzeu els dissidents,
heu de tenir present...

Ja cal que feu ben bé el vostre treball,
mireu-vos-hi, no us deixéssiu cap detall.
Ja cal que mai ens permeteu guanyar,
si les coses canvien ho tindreu clar,
ja us podreu calçar.

Quan en nom de tots
al càrrec us aferreu
prometent lliurar-nos de tot mal,
mentre aneu tornant
els favors a qui us van
pagar la campanya electoral.

Quan dicteu embargaments
de menjar i medicaments
i exporteu alhora armament,
quan dieu que, en acabat, tot això ho feu per la gent,
heu de tenir present...

Quan des de la redacció
dels mitjans d'informació
aneu narrant la història del guanyador
i expliqueu sols la raó del partit del director.
Foteu-vos-ho al caparró.



Més

Per vèncer cal anar-hi, anar-hi i anar-hi (Antoní Massaguer)

Ja sé que si et dic que no en tinc mai prou
no et vindrà de nou.
Si m’acuses de tenir una obsessió
no et diré que no.
Saps perfectament que mai m’ha fet el pes
conformar-me amb poc ni renunciar a res.

M’he encabronat a canviar de joc
que no és pas poc.
Ho saps bé perquè també ho has desitjat
sempre al meu costat.
I ara estic segur que cal posar-n’hi més,
sé que me’n penediria si no ho fes.

Més, queda’t una estona més,
juga-t’hi una mica més,
ja veuràs com mai no es somia en excés.
Més, vine que, abans o després,
conquerirem els delers
i quan arribem vull entrar amb els primers.

Tampoc sé del cert si ho aconseguirem tot
però això se me'n fot.
De moment la cosa ha fet un gran avanç
segons els meus plans,
però passant pantalles veig cada cop més clar
que amb una sola vida no en tinc ni per començar.

Per vèncer cal
anar-hi, anar-hi i anar-hi.



Cançó pirata somali

Els europeus, en comptes de donar-nos
un peix, ens van ensenyar a pescar
i tot el món els felicitava
per aquest gran gest d’humanitat.

Però quan van marxar els fotògrafs
van venir dos mil vaixells
de la generosa Europa
per pescar-ho tot per a ells.

Ens hem fet pirates somalis
els que abans érem pescadors
fins que els lladres europeus toquin el dos.
Ens hem fet pirates somalis
i ara escolteu-nos bé:
o pagueu o us enfonsem el tonyiner!

Molt agraïts, però de pescar ja en sabíem.
Potser us penseu que ens vau descobrir el mar.
Molt agraïts perquè, a canvi de tonyines,
deixeu barrils de residus nuclears.

I hi ha uns rebels a la reserva
sempre a punt per fotre un cop d’estat,
si el govern desobeeix Europa,
si ignora el seu dictat.

Som la guàrdia costanera,
si pescar no se'ns permet,
hem canviat l'ham i la canya
per l'AK-47.



Un regal de la història

Ens van dir que som proclius a la derrota,
que els valents del nostre bàndol ja són morts,
ens van oferir assumir les seves glòries,
i lluir pel món la vergonya al passaport.

Ens van dir que els estels són inabastables,
i és per això que en vam fer el nostre objectiu,
és per això que els vam cosir a les banderes
i és per això que quan podem en presumim.

I amb els peus a terra, sense enlairar-nos,
sembla que d'aquell estel som més a prop.
I això és potser perquè no era un cos celeste
sinó un punt de llum del somni en la foscor.

Aquí hi ha totes les eines per poder esberlar la reixa,
aquí hi ha tots els mapes per saber on hem d’anar,
aquí hi ha la sentència dels pobles que decideixen.
No se m’acaba d’acudir què més ens cal.

Potser tampoc no és tan nefast
haver heretat un poble condemnat a mort
si fer-lo lliure és a l'abast,
potser haurem de reconèixer que estem de sort.
Saltin taps de vi i d'eufòria
que, ara, aquesta situació
és un regal que fa la història
a la nostra generació.

I veiem ja nous estels de forma clara,
estels que en noves banderes cosirem,
i tot i que primer cal acabar la feina
ens n'estem enamorant ja de valent.




Oferta de diàleg

Primer punt: retorn de tot l'espoli acumulat
sota la supervisió de pèrits internacionals.
Segon punt: el lliurament, per tal de ser jutjats,
de tots els responsables vius dels cossos repressius.
Tercer i últim punt: traieu les vostres putes grapes
definitivament dels Països Catalans.

Signeu això
i us permetrem rendir-vos:
garantim un judici just.
Signeu això,
no empitjoreu les coses,
anem de bona fe, no en feu abús.

Com a mostra de la nostra generositat
permetrem el pagament en terminis ajornats.
I també es podria parlar d'una amnistia
per als que no hageu comès cap delicte de sang.

Perdent-nos de vista, també vosaltres sereu lliures,
fet i fet —creieu-nos— us estem fent un favor.



Un secret que t'havia de dir

Samir, hem de parlar
ara que ningú no ens veurà,
potser no saps ni com em dic.
Sóc Dragan Drulović
i visc en el bell mig
del veí poble serbi enemic.

De fet no és sorprenent
que no em tinguis present,
els bosnians no soleu baixar.
I amb la mala maror
que hi ha jo tampoc no
aquí, al teu poble, havia pujat mai.

Pot semblar estrany però et vinc a dir
que els meus soldats vindran aquí
a primera hora del matí
per atacar.
Si troben homes al poblat
acabaran en un fossat:
la guerra aquí també ha arribat.

I ara fuig, salveu la pell,
la nit serà un bon moment
per marxar cap a ponent
camineu incansablement.
Busqueu refugi segur
abans que no surti el sol
i us encengui els ulls de dol.

No deus saber, però,
per què t'explico això,
per què amb els meus sóc deslleial.
El que t'explicaré
no és d'ara, que ja ve
de la II Guerra Mundial

El meu pare era amic
del teu des de ben xic,
i els xètniks el van reclutar.
Van quedar als dos extrems,
ton pare en aquell temps
va ser policia bosnià.

Hi va haver una nit que el meu
a la cel·la pregava a Déu:
l'havien d'afusellar
l'endemà al matí.
Ton pare, que era el guardià,
la clau al pany va fer voltar.
S'abraçaren i va fugir.

Cinquanta anys després
la memòria m'ha empès
a vindre d'amagat aquí
i dur-te aquest record
i alliberar del cor
aquest secret que t'havia de dir.

Emporta't ben lluny els teus fills
a bon recer d'aquests perills
que creixin forts, sans i valents
perquè amb el temps
puguin salvar els meus dels danys
de la guerra que els averanys
preveuen per d'aquí a uns anys.

Els noms dels protagonistes d'aquesta història han estat modificats, alguns d'ells encara són vius. I allà no estan d'hòsties.



Pólvora

Tingue'm present quan s'allarguin els dies
i entri l'inici del cicle següent
i el nou solstici proposi utopies.
Tingue'm present quan s'escalfi l'ambient.

Porta'm al mig, digue'm què vols que faci,
puc ser l'olor de l'eufòria esclatant,
sofre, carbó i nitrat de potassi,
cremo en desig de tenir el foc arran.

Ritus pagans o de sants fets a mida,
cada balcó que de fum s'endomassi.
Que la braó sigui senya de vida.

Foc a les mans, foc al món i que faci
detonació la trempera adormida:
sofre, carbó i nitrat de potassi.



Salvem els pronoms febles!

...Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,... (Salvador Espriu)


A la franja litoral
de la costa occidental
mediterrània
hi ha una espècie natural.

El pronom feble esdevé
una autòctona variant
que va aparèixer-hi
fa prop de mil anys.

Alguns pronoms
de què avui us fem esment
tenen problemes
d'aparellament.

“Salveu els mots”,
ens va encarregar l'Espriu,
però, ull viu,
salvem-los tots.

A mercè del predador
i sense cap protecció
el pronom feble
està en perill d'extinció.

La irrupció
d'espècimens aliens
té molt a veure
amb la situació.

Els entesos
recomanen atenció:
no menystenir-los,
fer-los lloc.


Divisa

L’estel d’un esguard
i el d’una senyera,
la guerra i l’amar:
la sal de la terra.
Al llavi una flor
i l’espasa ferma.

Fem l’escamot dels qui mai no reculen
i sols un bes els pot fer presoners,
fem l’escamot dels qui trenquen les reixes
i no els fa caure sinó un altre bes.
Fem l’escamot dels soldats d’avantguarda:
el primer bes que se’ns doni als primers.



No és pas boig qui a casa torna

Vaig marxar no sé quin dia d'estiu
i tampoc no en recordo el motiu.
Captivat, voltant pel laberint,
m'hi vaig anar entretenint.
Com tots els escampats no vaig perdre el costum
de tornar per Nadal i Patum.
I ara els lligams em tiben cap all
i no m'agrada fer-me pregar.

No és pas boig qui a casa torna
i ara ho tinc pensat i clar,
de Cal Negre fins a Cal Dorna
les llambordes vull gastar.
No és pas boig qui a casa torna,
fixa't bé en això que et dic:
el boig és el que ho ajorna
bo i morint-se'n de delit.

Viure lluny m'ho feia enyoradís
i ajornava trencar aquest encís.
Ara em tocarà, però, anar-me avesant
a un cert desencant.
Però mai perdrà el poder, per curar-me tot mal
el blau que neix darrere Queralt.

Ara em caldrà un nou lloc per tenir-lo present
si més no en el subconscient:
una sortida d'emergència per si mai
he de saltar a l'hiperespai.


Cançó de bressol

A dormir, a dormir,
o és que no teniu casa?
A dormir, a dormir
i foteu el camp d'aquí!

Tot el peix és venut,
s'ha acabat el que es dava,
a clapar, que demà
el país heu d'aixecar.

I que quedi ben clar
que ho diem per vosaltres,
no volem ser presents
als vostres penediments.

Butlletí

Per a subscriure't, introdueix aquí el teu correu electrònic: avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


       

TWITTER


©2014 BRAMS
Allotjat a Xadica