BRAMS

Salta la navegació

Navegació

Discografia

2003

Energia

Llista de temes

  1. Energia
  2. Ploramiques
  3. Bufar i fer ampolles
  4. No teniu pas prou acer
  5. Ho endevinaràs
  6. Quan surt el sol
  7. Rojo-separatista
  8. Què podríem fer?
  9. La plaça
  10. Sempre més
  11. Cap mala pensada

Energia

Tenim camins,tenim brúixoles i cames,
tenim instruments,tenim solfa i tenim so,
tenim un llit,tenim nit i per tant somnis,
tenim amics escampats arreu del món.


Tenim martell,tenim foc, tenim enclusa,
tenim la falç,tenim juny i camps de blat,
tenim fogons,tenim olles i vianda,
tenim maons,tenim plànols i terreny
i un desig foll i ferreny.


I energia per posar-ho en moviment,
nervi al cos i tot el convenciment,
embranzida en progressiu augment
i empenta perquè ara és el moment
que tot sigui diferent.


Tenim veïns que aniran venint a casa,
tenim botxins que aviat fotran el camp,
tenim records per saber de quin peu calcen,
tenim gegants i diables i petards
i bons vins per celebrar.


No tenim cap bandera imperialista,
no tenim cap frontera envers germans,
no tenim pas interessos petrolífers,
ni cap esclau a les mines de diamants,
però en tenim en dosis grans.


Ploramiques

Són igual que canalla consentida,
que fer mal no els priva de cap regal:
com nens murris amb pistola,
fotent sempre allò que volen,
per a ells tota la cassola mai no és prou.
No deu ser prou alegria viure a cal carnisseria,
que han d'anar a casa el veí a fer enrenou.


Tant els és tot mentre tinguin estrella de xèrif
i un parell d'indis a prop per poder putejar,
però si algun dia els foten dues torres a terra
fan el sorprès, el dolgut i es posen a plorar.


Ploramiques!
Pensàvem "quan creixin canviaran",
però no sé pas si podrem esperar tant.


I aniran per arrencar la barba
al que, badant, els passi per davant.
Tornaran a pagar els plats, els sencers i els trencats,
els que estan acostumats a omplir-los poc.
I acabada la faena tindran la caixa tan plena,
que haurà prou valgut la pena l'enderroc.


Ja sé que és lleig i que als nens no se'ls ha de picar,
i és una cosa que jo sempre he defensat,
però creu-me que un parell d'hòsties ben donades
ells les mereixen i jo quedaria descansat.


Ploramiques!
Au, passeu avall, no ens vingueu plorant,
mai no rebreu tant com heu estat donant.


Bufar i fer ampolles

Mira que era fàcil, com bufar i fer ampolles,
i vaig equivocar-me en l'ordre del procés.
Primer vaig fer ampolles i vaig bufar després.


Potser sí que l'alè no em feia olor de roses,
però s'ha de ser molt collons de primmirat
per una cosa així fotre gent al jutjat.


I ara m'han retirat el carnet de conduir.


Ara que no tinc res a perdre agafaré un bon gat,
a veure si així també em retiren el d'identitat.


Van sortir de sobte vora la carretera,
em fan fotre un espant que hauria de ser al revés,
haurien d'estar agraïts que no els atropellés.


Com que de passada em van posar una multa,
vaig decidir fer aquesta cançó,
veja'm si ho recupero amb els drets d'autor.


I això va passar un dissabte que,
justament el dilluns següent havia promès deixar la beguda definitivament,
aconsellat pel meu pare, el metge, el planxista ben decidit;
però ara m'ho diu un "tricorni":
-Posa'm un vi, que me n'he desdit!


No teniu pas prou acer

No teniu pas prou acer per poder forjar
cadenes per tenir emmanillat un poble sencer.


No teniu prou bosses d'or per poder comprar la nostra dignitat.
Cal que sabeu que no tot es ven.


Sou un grotesc malson
i ens esteu donant la nit del lloro.


Quan, quan us adonareu que si sempre perdem és perquè sempre hi som?
Quan, quan us adonareu que si no convenceu és que no teniu raó?


No teniu prou sacs de sal per fer-nos esmussar la llengua,
ni teniu pas prou morrions per fer-nos callar.


No teniu credibilitat per convèncer-nos de res,
sabem molt bé qui sou i què voleu,
i no és res de bo.


Ho endevinaràs

Vaig navegar molts anys vora l'Ulisses,
Vi he estat el "prota" d'una "peli" de Cinexin,
he tirat pedres en plena intifada
i en temps de descompte he parat un penal al Madrid.


Vaig a treballar a Tatooine, a la taverna,
i amb Napoleó i Gengis Khan he jugat al Risk,
he vist sortir de l'ou la guita boja
i vaig trobar l'espardenya de Jesucrist.


Però encara queda allò tan important, sempre hi estic pensant.


Però no t'ho diré pas, callaré,
no fos cas que parlant-ne gaire es maquin els delits,
però els meus ulls enardits xerren pels descosits
i estic segur que ho endevinaràs.


Vaig veure l'Atlàntida submergint-se
i de xic havia estat al país dels barrufets,
amb el Rei Jaume vaig entrar a València
i sóc feliç si se'm permet escriure sonets.


He fet senders on cap déu dóna empara,
per mons secrets, amb gent fascinadora;
és cert i ho dic i res tan alt m'honora,
però no en tinc prou i el meu desig dispara
l'atreviment de demanar-li, encara,
al meu atzar, una última penyora.


Quan surt el sol

Sec sota el porxo vell a aixopluc de l'aiguat que cau
i a la terra el tempir fa bona olor.


Veig un tros més enllà un veí treu el cap,
s'ho mira, somriu i em veu i ens saludem.


Plou per tot arreu sens distingir quin camp és de qui.


Sembla que està apunt d'afluixar i la natura la feina atura
i l'ocellam desvetlla el camp i certifica que el cel s'estripa.


Quan surt el sol, surt per tothom
sense preguntes ni privilegis,
així de natural és la societat que pretenem.


Nits a la llar de foc explicant contes als menuts
que havíem sentit a l'avi allà mateix.


Ve el veí a fer el cafè i diu que es veu que hi ha nous veïns
d'una terra llunyana que ara és un erm.


El vent de migjorn que va fer ahir els ha dut fins aquí.


A l'endemà els anirem a donar la benvinguda,
i si cal ajuda, per fer a poc a poc una llar de foc
on contar rondalles a la canalla.


Quan surt el sol, surt per tothom
sense preguntes ni privilegis,
així de natural és la societat que pretenem.


Sec sota el porxo vell a aixopluc de l'aiguat que cau.
Aquesta terra és nostra però el món és de tots.


Rojo-separatista

Vint-i-cinc anys de condemna, vint-i-cinc anys més de cadenes,
per haver-me despenjat la llufa de l'esquena;
per haver-los gosat dir, el dia que s'emprovaven
la disfressa de democràcia, que a sota encara es veia la camisa blava.


Rojo-separatista!
condemnat a ser
rojo-separatista!
condemnat per ser


Vint-i-cinc anys de condemna als que van dir "sí senyor",
i van planxar-los la disfressa creient que era un mal menor;
condemnats a autoconvèncer-se que tot s'havia acabat,
com si aquesta submissió no fos una altra cel·la de la mateixa presó.


Fet i fet, els uns i els altres tancats a la mateixa presó,
els uns amb bones vistes, els altres al forat dels terroristes.
Fet i fet, aquesta foscor va bé per tenir-ho clar.
El que sap que està tancat li queda l'esperança poder-se escapar.


Què podríem fer?

Tot és tranquil sota el cel blau, tot és serenitat i pau,
ningú no fa cap moviment: quin avorriment!


Tothom ben quiet, com esperant que passi alguna cosa gran;
però l'únic que sembla que es mou és el temps i prou.


No s'intueix pas, de moment, cap solució a l'ensopiment;
si no hi ha algun invent genial, tot seguirà igual.


A mi tampoc no se m'acut per ara res en absolut.
Per passar-nos-ho una mica bé, què podríem fer?


Pecats que fa la xona, nostre senyor els perdona
i dels pecats del piu, nostre senyor se'n riu.


Perquè algun lleure hi deu haver que sigui entretingut i amè,
senzill de fer i ben divertit per treure'ns el neguit.


I si algú, ara, d'improvís, veiés la llum, se li acudís,
que no s'ho calli ni un instant, que estem aquí esperant.


La plaça

L'infern és buit, tots els dimonis són aquí:
l'esfera gira, encesa, la ràbia del desig,
i el ritu dels ancestres transforma l'aigua en vi,
i l'ànima en la carn rostida pel capritx
del monstre berg i abstracte que regna aquests serralls.


L'infern és ple de pólvora, d'humans folls que recorden
les gestes dels seus ídols ressuscitant els balls
caiguts dels cims gegants, amb nans i amb dracs que acorden
llurs veus i moviments a ritme de la plaça.


La plaça és plena d'àngels, centaures, turcs i dol,
que explota en el tabal, trencant a cops de maça,
quan mor el mar d'orgies de l'últim tirabol.


I una àliga somriu, al niu del quer més alt,
flairant el fum que acobla els déus del bé i del mal.


Sempre més

Va ser l'any de començar a posar-nos en moviment.
Mocadors negres al coll, i conèixer tanta gent;
l'any que vam sortir al carrer per tornar-los a dir que no,
érem prou valents per fer qualsevol revolució.


No recordo d'ençà un reguitzell de sentiments tan forts;
deu ser que el filtre dels anys deixa passar només els bons records.


Va arribar l'any dels jocs, l'any que van jugar més brut,
de tortures i presons, de pensar que havíem perdut.
Aquí el filtre va petar, sols en recordo amargor
i el dia que veig pensar: - quant de temps llençat en va!


Amb l'absoluta certesa de no haver arribat enlloc
vam anar a casa amb ganes de pensar-hi poc.


Uns se'n van anar a dormir i altres vam passar nit en blanc;
però a casa tot era foscor fins que obrint el finestró,
fascinats, vam comprovar que l'empelt havia brotat.
Cap bon dia com aquell que ens permet tornar al combat.


Mentre duri el setge no signarem la rendició:
mocadors negres al coll! Visca la revolució!


Sempre més
mentre duri el combat
sempre més
estaré al teu costat,
sempre més
que aquest poble necessita
sempre més
retrobar la llibertat


Cap mala pensada

Doncs no em sembla pas que sigui el socialisme
cap mala pensada.


Rescatem-la del forat d'escepticisme
on està amagada.


Caldrà sortir del marc estipulat
i preparar alguna sublimitat
capaç de capgirar l'ordre de tot plegat.


Rastrejarem l'indret dels somnis prodigiosos
fins que trobem el giny de la igualtat.


Emergint dels fangs de la resignació en què ens soterra el capital
bo i disfressat de democràcia alçarem el puny ben clos
tot prometent creure en la idea que pot vèncer la misèria
i menar-la fins a haver pres el poder als lladregots
que fan ballar quatre titelles que anomenen governants;
que si no han estat reeixits alguns intents vistos fins ara
no es pot dar tot per perdut que entre l'Stalin i "Otan sí"
bé hi deu haver un altre camí i és el que ara volem fer.

Butlletí

Per a subscriure't, introdueix aquí el teu correu electrònic: avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


       

TWITTER


©2014 BRAMS
Allotjat a Xadica