BRAMS

Salta la navegació

Navegació

Discografia

Aldea Global Thematic Park
Aldea Global Thematic Park



LLetres a Viasona

Llista de temes

  1. Aldea Global Thematic Park
  2. Portugal
  3. La factoria de la dominació
  4. Autoodi · Part I · Iogurts desnatats
  5. Autoodi · Part II · Foscor
  6. Pocatraça
  7. La guerra de la verdulaire · Part I · Sants collons
  8. La guerra de la verdulaire · Part II · Fil a l'agulla
  9. La guerra de la verdulaire · Part III · El senyal de combat
  10. La guerra de la verdulaire · Part IV · Peça a peça
  11. Dolça
  12. Batecs

Aldea Global Thematic Park

A mil llocs del planeta les grues va alçant-se:
comença el compte enrere de l'aldea global.
Ni una sola frontera d'Alaska al Senegal
que faci la traveta al pas de la fiança.


Tan sols una bandera i un sol instrumental
per regular l'aixeta d'on raja la bonança,
patètica opereta per vendre'ns esperança
d'aquesta nova era anarcoliberal.


Megàfons del sistema difonen uns consells
pels quals no procedeixen estúpids localismes
que tenen com a lema el decidir per ells.


Al temps de dir que uneixen obren nous abismes
per enfrontar la gent amb l'opi del moment
com ninotets d'un joc que sols no van enlloc.


Fastuosos edificis sense un possible accés
del soterrani a l'àtic: neix l'aldea global.
I a prop un parc temàtic per l'oci universal,
museu del sacrificis implícits del progrés,


On hi ha plantes de plàstic i estàtues d'animals
i vídeos de subjectes de pobles extingits.
I aviat nova atracció a la gàbia disset
un home amb barretina que canta "el meu avi"


Per això les dues gavines que crià l'aligot
ens daven aspirines a cada mastegot:
volien que quedés algun exemplar viu
per exposar després a tall decoratiu.


L'aldea global creix amb generositat
tolera nostra espècie si és en captivitat.


Portugal

Lladres amb corbata,
traficants de treball,
ministres amb la bata
de les multinacionals.
Mossos amb tricorni,
tricornis fent de fiscals,
fiscals fent-se l'orni,
teatre als tribunals.


L'autonomia que ens cal
és la de Portugal


Repressió d'última moda
per ser efectius i fins:
les porres per fora
les teles ho fan per dins.
Feixistes,monarquia,
províncies,governadors:
Franco encara és viu
a la Constitució.


Corrupció, Unió Europea,
militars,presons,OTAN,
mentiders,botxins,noblesa,
cultura bel·ligerant.
Fora de la nostra terra
els que l'estan ocupant.


La factoria de la dominació

Un pagès tenia enciams
i els ha venut al mercat
i ha anat a comprar pa
amb els diners que li han pagat.
La fornera està cansada
de pencar tot el matí
i s'acosta fins a la tasca
per a fer-hi un got de vi.
Amb els diners de la fornera
el taverner ha sortit
fins aquí a la fusteria
perquè li arreglin el llit.


En aquest poble tan plàcid
treballar és natural,
tot és just i tot és fàcil,
tothom té allò que li cal.


El jove fuster li cobra
un cop la feina ha fet
i va al teatre amb una noia
que ja fa temps que coneix.
Surt l'actriu de l'escenari
i es canvia per anar
a veure l'apotecari:
té un xic de mal de cap.
En acabat va el farmacèutic
a comprar-li alguns rams
d'herbes per fer medicines
al pagès dels enciams.


Però els han fet una factoria
fora vila, un tros enllà,
on mai no es fabrica
res de bo per als vilatans.


Un jutge fabrica condemnes,
un policia, repressió,
un periodista, fabrica mentides,
un militar fabrica por,
un banquer fabrica deutes,
i un bisbe submissió
aquesta és la factoria de la dominació. 


Autoodi · Part I · Iogurts desnatats

Va mirar-se al mirall,
va fer un escarafalls,
passava de les mides
que tenia assumides
com a cosa normal.


Va canviar l'actitud
i, amb un posat eixut,
maleint la fortuna
va marxar bo i dejuna
cap a l'institut.


Va decidir reduir
la seva alimentació
a allò que servís
Hollywood i París
per la televisió.


I aquell reflex
d'un mirall convex
es va convertir
en el seu botxí.
Va donar tota l'autoritat
de la mesura de tot plegat
a una imatge distorsionada
que algú li havia inculcat
per vendre-li iogurts desnatats.


No van ajudar gens
els comentaris impertinents
d'algun orellut
que només veu virtut
en tenir un cos potent.


Sempre va ignorar
el perill tan clar
a què estava sotmesa
fins que la metgessa
la va fer ingressar. 


Autoodi · Part II · Foscor

Agenollada vora el llit
amb la persiana abaixada.
Algunes llàgrimes han difuminat la tinta
de velles cartes que repassaves,
-ja hi havia altres taques
de l'últim cop que les vas mirar-
agenollada vora el llit
amb la persiana baixada
i penses: què m'està passant?
Per què m'odio tant?


L'autoodi no creix al bosc
l'autoodi no raja de les fonts.


L'autoodi el sembra aquell
que vol encolomar-te
alguna cosa que ja tens
i més bo que el que t'ofereix.


L'autoodi et fa odiar els teus germans
i allò que forgen les teves mans.
L'autoodi arracona les balances
i dóna crèdit de la mesura als estafadors.


L'autoodi ens fa cremar
La casa dels nostres pares
Per anar a pagar un lloguer alt
Al racó més podrit de la capital
L'autoodi deixa un buit en la identitat de la gent
Que de pressa ompliran amb la moda més recent


L'autoodi ens fa estimar allò dels demés
que dit sigui de passada val força diners.
Qui podria creure en aquest món de mercaders
que creix al bosc o raja de les fonts
el que ens empeny a comprar a fora
allò que a casa s'amuntega pels racons?


Tanca la porta al viatjant de mentides
i fes-te un petó, que el tindràs merescut. 


Pocatraça

Mai no he sigut massa virtuós i sempre he tendit a ser sapastre.
Sóc un individu perillós, fotre la grapa a un lloc és fer un desastre.


Tot allò que potinejo està condemnat a anar
de dret a l'abocador perquè no es pot ni reciclar.


Tinc acollonits tots els veïns cada cop que intento penjar un quadre
i quan trec el cotxe, molts matins, s'han de desplegar els Mossos d'Esquadra


Cada cop que decideixo arreglar un interruptor
acabo fent saltar els ploms de la nuclear d'Ascó.


Pocatraça
estic segur que el destí
pocatraça
vol fer de mi un home gran
pocatraça
que posi en el meu camí
pocatraça
tants malastres i entrebancs.


Van haver d'avisar els artificiers
quan vaig fer bunyols de Quaresma
i cada cop que rego els rosers
es desborden les rieres del Maresme.


Quan són festes mai no em deixen ser diable del correfoc
des de l'any que es va cremar la capella de Sant Roc.


Cada cop que faig servir un caixer
faig baixar les accions de la caixa
i quan em connecto a internet
suspenen llançaments els de la N.A.S.A.


Als lloc on he treballat he sembrat tal confusió
Que per estar-me quiet a casa em passen una pensió. 


La guerra de la verdulaire · Part I · Sants collons

Aquí, la llibertat d’expressió vol dir haver
de sentir xerrar sempre els mateixos paios vulguem, o no.
Aquí, quan parlen de societat es refereixen
a un torero i l’amant de l’exdona del seu cunyat


I tenen els sants collons
de voler servir d'exemple a d'altres nacions
presentant com a model de democràcia un cap d'estat
que amb el vot d'en Franco i prou va ser triat


Aquí, la democràcia vol dir que el poble
pot triar els gestors dels oligarques en unes eleccions.
Aquí, quan diuen pau vol dir un democràtic
estat de setge voluntari. Quan diuen pau, diuen esclau.


Enfilats en els vots
canvien els mots
i tots els devots marxen capcots
amb el benentès
que el significat
que les paraules han pres
és el més adequat
i és que, ara de cop,
sense haver avisat
tots plegats entenen per blanc
allò que era gris,
sempre havia estat gris,
tota la puta vida gris,
i encara sembla gris,
però, no gris pàl·lid, no,
gris-gris.


No ho entenc.
Segurament
ho veig malament.
Deu ser blanc
si coincideixen
l’Aznar i els diaris
i els noticiaris
i els columnistes
i onze ministres
i els tertulians
tant consens
ja fa dubtar.


Tot i que ho veig gris,
clarament gris,
si tots coincideixen
que és blanc,
serà que és blanc
per gris que ho vegi.
No crec que menteixi
tot el meu voltant.


I té collons
diria que és gris.
Potser ho fa la llum
o potser m’ho fan els ulls.
Ho hauria jurat.
M’hauré malfixat.


Ara la qüestió
és no dir que és gris,
assumir que és blanc
tot i que encara
no ho tinc molt clar
perquè corre el rumor
que els que ho veiem gris
fem molta pudor.
i estem mig sonats
i som molt dolents
per voler confondre la gent
que és feliç creient
que el gris no existeix
que és un invent
de quatre matats
per posar en qüestió
la constitució.
aquesta paleta d’un sol color
per pintar
de blanc, sempre de blanc
la ment de la gent
del to que els convingui
en cada moment. 


La guerra de la verdulaire · Part II · Fil a l'agulla

Escarxofada al sofà davant del televisor,
Respires banalitat respires abducció.
Tot allò que t'hi expliquen no te res a veure amb la teva vida.
Penses què diferent soc de l'altra gent.
Penses què sola que estic,
Què sola que estic!
I surts al balcó a prendre l'aire i penses:
Què sola que estic!


De cop i volta al balcó de la casa del davant,
s'obre i surt un noi amb cara d'estar angoixat.
Acaba d'apagar la tele i ha sortit a fer un cigarret
i d'un rampell ha estampat el comandament a baix al carrer.
I pensa què sol que estic,
Què sol que estic!
Fa tota la cara d'estar pensant:
Què sol que estic!


El noi en veure que ha descobert allò que estava buscant,
la vostra mirada s'ha anat convertint en complicitat.
Dues cases més enllà s'obre una finestra travada
i surt algú buscant aire fresc i el troba quan el veieu.


Baixeu a baix a la plaça i en posar-vos a parlar
coincidiu en el diagnòstic i en quins són els seus causants.
No teniu la panacea però teniu el fonamental:
l'un te fil, l'altre te agulla i l'altre ull fi per apuntar.
l'un te fil, l'altre te agulla i l'altre ull fi per apuntar.
l'un te fil, l'altre te agulla i l'altre ull fi per apuntar.


La guerra de la verdulaire · Part III · El senyal de combat

Ara cal anar desenterrant
la destral a cada cap de carrer,
superar l'efecte del sedant,
aquell que fa que sembli tot aliè.


Però aquest tremp que ara ha eixorivit
no és suficient per encetar l'atac
cal armar de raó el despit
i acumular dents per al xerrac.


Els iaios que seuen al banc de la plaça, la colla del bar,
antics amics d'escola que fa l'hòstia que no veus,
la dona que ven verdura al mercat:
tot som peces del trencaclosques.


Ja es pot fer aquest acte rotund
on tothom té un paper reservat
però depèn de quan estigui a punt
la dona que ven verdura al mercat.


Gent que des que va marxar només veus per Patum i per Nadal,
els companys de feina, fins i tot els que no t'hi fas,
la dona que ven verdura al mercat:
tots som peces del trencaclosques que anem encaixant.


La colla d'immigrants que fa uns dies que són a la ciutat,
aquell home amb qui ningú no parla mai,
la dona que ven verdura al mercat:
tots som peces del trencaclosques.


Que la prudència no ens faci traïdors
que la pressa no ens faci entrebancar,
de la parada de verdura del mercat
sortirà el senyal de combat.


La guerra de la verdulaire · Part IV · Peça a peça

Cada poble, cada barri, cada veïnat,
cada home, cada dona, cada entitat,
deu mil somnis corquen
la casa d’un gegant,
deu mil somnis arnen
la disfressa dels tirans.


Peça a peça
anem encaixant
construint la terra
construint la llibertat


Cada gest, cada paraula, cada veritat
cada passa, cada idea, cada habilitat:
tot són eines bones
però s’han d’esmolar,
la primera victòria
es guanya dins el cap.


Ocupem el nostre lloc
i alerta pel combat
no s’hi val dur l’uniforme
i no estar organitzat


Dolça

Els llavis que tens,els que tens a la cara,
són única a l'hora de construir rialles,
i la teva llengua és
la lluitadora de sumo que la meva prefereix,
i els teus mugrons quan es posen durs
he de vigilar que no em buidin un ull.


Ara que he tastat el que el teu entrecuix atresora
sé que ets tan dolça per dins com per fora
la meva llengua reviu quan s'hi entafora
sé que ets tan dolça per dins com fer fora.


També et tinc controlades un parell de zones
on sé del cert que et mors de pessigolles
i algun lloc pel clatell i l'esquena
on pagues molt bé que et facin cosetes.


I el teu melic
també és molt bonic
em passaria el dia jugant-hi al "guà"
amb unes boles que no et dic. 


Batecs

No tinc cap bri de propietat.
Al meu nom, ni un sol aglà.
No envejo pas l'amo del bosc:
el món és meu i s'ha acabat.
Un document no em faria més poderós
Si la terra me l'atorga l'amor,
qui em pot privar d'estimar?


Quan el volcà vessa quitrà
quan els bulldozers etziben brams,
quan el foc fa roig el cel,
quin exèrcit veus avançar?
És la gent que té el sistema nerviós
connectat al de la terra. Saps que vull dir!
Qui els pot privar de sentir?


Si la terra batega,
quan batega el meu cor
si batega la brega
quan batega més fort
obrirem batalla
contra qui treballa
per la seva mort.


Si som esclaus d'un compromís
del qual no ens volem alliberar
tot i que ens compren a bon preu
les cadenes que hem triat
però sabem que aquesta oferta és un truc dels seus
és només perquè entrem lleugers a les galeres
de la mediocritat. 


Llista de temes

  1. Aldea Global Thematic Park
  2. Portugal
  3. La factoria de la dominació
  4. Autoodi · Part I · Iogurts desnatats
  5. Autoodi · Part II · Foscor
  6. Pocatraça
  7. La guerra de la verdulaire · Part I · Sants collons
  8. La guerra de la verdulaire · Part II · Fil a l'agulla
  9. La guerra de la verdulaire · Part III · El senyal de combat
  10. La guerra de la verdulaire · Part IV · Peça a peça
  11. Dolça
  12. Batecs

Aldea Global Thematic Park

A mil llocs del planeta les grues va alçant-se:
comença el compte enrere de l'aldea global.
Ni una sola frontera d'Alaska al Senegal
que faci la traveta al pas de la fiança.


Tan sols una bandera i un sol instrumental
per regular l'aixeta d'on raja la bonança,
patètica opereta per vendre'ns esperança
d'aquesta nova era anarcoliberal.


Megàfons del sistema difonen uns consells
pels quals no procedeixen estúpids localismes
que tenen com a lema el decidir per ells.


Al temps de dir que uneixen obren nous abismes
per enfrontar la gent amb l'opi del moment
com ninotets d'un joc que sols no van enlloc.


Fastuosos edificis sense un possible accés
del soterrani a l'àtic: neix l'aldea global.
I a prop un parc temàtic per l'oci universal,
museu del sacrificis implícits del progrés,


On hi ha plantes de plàstic i estàtues d'animals
i vídeos de subjectes de pobles extingits.
I aviat nova atracció a la gàbia disset
un home amb barretina que canta "el meu avi"


Per això les dues gavines que crià l'aligot
ens daven aspirines a cada mastegot:
volien que quedés algun exemplar viu
per exposar després a tall decoratiu.


L'aldea global creix amb generositat
tolera nostra espècie si és en captivitat.


Portugal

Lladres amb corbata,
traficants de treball,
ministres amb la bata
de les multinacionals.
Mossos amb tricorni,
tricornis fent de fiscals,
fiscals fent-se l'orni,
teatre als tribunals.


L'autonomia que ens cal
és la de Portugal


Repressió d'última moda
per ser efectius i fins:
les porres per fora
les teles ho fan per dins.
Feixistes,monarquia,
províncies,governadors:
Franco encara és viu
a la Constitució.


Corrupció, Unió Europea,
militars,presons,OTAN,
mentiders,botxins,noblesa,
cultura bel·ligerant.
Fora de la nostra terra
els que l'estan ocupant.


La factoria de la dominació

Un pagès tenia enciams
i els ha venut al mercat
i ha anat a comprar pa
amb els diners que li han pagat.
La fornera està cansada
de pencar tot el matí
i s'acosta fins a la tasca
per a fer-hi un got de vi.
Amb els diners de la fornera
el taverner ha sortit
fins aquí a la fusteria
perquè li arreglin el llit.


En aquest poble tan plàcid
treballar és natural,
tot és just i tot és fàcil,
tothom té allò que li cal.


El jove fuster li cobra
un cop la feina ha fet
i va al teatre amb una noia
que ja fa temps que coneix.
Surt l'actriu de l'escenari
i es canvia per anar
a veure l'apotecari:
té un xic de mal de cap.
En acabat va el farmacèutic
a comprar-li alguns rams
d'herbes per fer medicines
al pagès dels enciams.


Però els han fet una factoria
fora vila, un tros enllà,
on mai no es fabrica
res de bo per als vilatans.


Un jutge fabrica condemnes,
un policia, repressió,
un periodista, fabrica mentides,
un militar fabrica por,
un banquer fabrica deutes,
i un bisbe submissió
aquesta és la factoria de la dominació. 


Autoodi · Part I · Iogurts desnatats

Va mirar-se al mirall,
va fer un escarafalls,
passava de les mides
que tenia assumides
com a cosa normal.


Va canviar l'actitud
i, amb un posat eixut,
maleint la fortuna
va marxar bo i dejuna
cap a l'institut.


Va decidir reduir
la seva alimentació
a allò que servís
Hollywood i París
per la televisió.


I aquell reflex
d'un mirall convex
es va convertir
en el seu botxí.
Va donar tota l'autoritat
de la mesura de tot plegat
a una imatge distorsionada
que algú li havia inculcat
per vendre-li iogurts desnatats.


No van ajudar gens
els comentaris impertinents
d'algun orellut
que només veu virtut
en tenir un cos potent.


Sempre va ignorar
el perill tan clar
a què estava sotmesa
fins que la metgessa
la va fer ingressar. 


Autoodi · Part II · Foscor

Agenollada vora el llit
amb la persiana abaixada.
Algunes llàgrimes han difuminat la tinta
de velles cartes que repassaves,
-ja hi havia altres taques
de l'últim cop que les vas mirar-
agenollada vora el llit
amb la persiana baixada
i penses: què m'està passant?
Per què m'odio tant?


L'autoodi no creix al bosc
l'autoodi no raja de les fonts.


L'autoodi el sembra aquell
que vol encolomar-te
alguna cosa que ja tens
i més bo que el que t'ofereix.


L'autoodi et fa odiar els teus germans
i allò que forgen les teves mans.
L'autoodi arracona les balances
i dóna crèdit de la mesura als estafadors.


L'autoodi ens fa cremar
La casa dels nostres pares
Per anar a pagar un lloguer alt
Al racó més podrit de la capital
L'autoodi deixa un buit en la identitat de la gent
Que de pressa ompliran amb la moda més recent


L'autoodi ens fa estimar allò dels demés
que dit sigui de passada val força diners.
Qui podria creure en aquest món de mercaders
que creix al bosc o raja de les fonts
el que ens empeny a comprar a fora
allò que a casa s'amuntega pels racons?


Tanca la porta al viatjant de mentides
i fes-te un petó, que el tindràs merescut. 


Pocatraça

Mai no he sigut massa virtuós i sempre he tendit a ser sapastre.
Sóc un individu perillós, fotre la grapa a un lloc és fer un desastre.


Tot allò que potinejo està condemnat a anar
de dret a l'abocador perquè no es pot ni reciclar.


Tinc acollonits tots els veïns cada cop que intento penjar un quadre
i quan trec el cotxe, molts matins, s'han de desplegar els Mossos d'Esquadra


Cada cop que decideixo arreglar un interruptor
acabo fent saltar els ploms de la nuclear d'Ascó.


Pocatraça
estic segur que el destí
pocatraça
vol fer de mi un home gran
pocatraça
que posi en el meu camí
pocatraça
tants malastres i entrebancs.


Van haver d'avisar els artificiers
quan vaig fer bunyols de Quaresma
i cada cop que rego els rosers
es desborden les rieres del Maresme.


Quan són festes mai no em deixen ser diable del correfoc
des de l'any que es va cremar la capella de Sant Roc.


Cada cop que faig servir un caixer
faig baixar les accions de la caixa
i quan em connecto a internet
suspenen llançaments els de la N.A.S.A.


Als lloc on he treballat he sembrat tal confusió
Que per estar-me quiet a casa em passen una pensió. 


La guerra de la verdulaire · Part I · Sants collons

Aquí, la llibertat d’expressió vol dir haver
de sentir xerrar sempre els mateixos paios vulguem, o no.
Aquí, quan parlen de societat es refereixen
a un torero i l’amant de l’exdona del seu cunyat


I tenen els sants collons
de voler servir d'exemple a d'altres nacions
presentant com a model de democràcia un cap d'estat
que amb el vot d'en Franco i prou va ser triat


Aquí, la democràcia vol dir que el poble
pot triar els gestors dels oligarques en unes eleccions.
Aquí, quan diuen pau vol dir un democràtic
estat de setge voluntari. Quan diuen pau, diuen esclau.


Enfilats en els vots
canvien els mots
i tots els devots marxen capcots
amb el benentès
que el significat
que les paraules han pres
és el més adequat
i és que, ara de cop,
sense haver avisat
tots plegats entenen per blanc
allò que era gris,
sempre havia estat gris,
tota la puta vida gris,
i encara sembla gris,
però, no gris pàl·lid, no,
gris-gris.


No ho entenc.
Segurament
ho veig malament.
Deu ser blanc
si coincideixen
l’Aznar i els diaris
i els noticiaris
i els columnistes
i onze ministres
i els tertulians
tant consens
ja fa dubtar.


Tot i que ho veig gris,
clarament gris,
si tots coincideixen
que és blanc,
serà que és blanc
per gris que ho vegi.
No crec que menteixi
tot el meu voltant.


I té collons
diria que és gris.
Potser ho fa la llum
o potser m’ho fan els ulls.
Ho hauria jurat.
M’hauré malfixat.


Ara la qüestió
és no dir que és gris,
assumir que és blanc
tot i que encara
no ho tinc molt clar
perquè corre el rumor
que els que ho veiem gris
fem molta pudor.
i estem mig sonats
i som molt dolents
per voler confondre la gent
que és feliç creient
que el gris no existeix
que és un invent
de quatre matats
per posar en qüestió
la constitució.
aquesta paleta d’un sol color
per pintar
de blanc, sempre de blanc
la ment de la gent
del to que els convingui
en cada moment. 


La guerra de la verdulaire · Part II · Fil a l'agulla

Escarxofada al sofà davant del televisor,
Respires banalitat respires abducció.
Tot allò que t'hi expliquen no te res a veure amb la teva vida.
Penses què diferent soc de l'altra gent.
Penses què sola que estic,
Què sola que estic!
I surts al balcó a prendre l'aire i penses:
Què sola que estic!


De cop i volta al balcó de la casa del davant,
s'obre i surt un noi amb cara d'estar angoixat.
Acaba d'apagar la tele i ha sortit a fer un cigarret
i d'un rampell ha estampat el comandament a baix al carrer.
I pensa què sol que estic,
Què sol que estic!
Fa tota la cara d'estar pensant:
Què sol que estic!


El noi en veure que ha descobert allò que estava buscant,
la vostra mirada s'ha anat convertint en complicitat.
Dues cases més enllà s'obre una finestra travada
i surt algú buscant aire fresc i el troba quan el veieu.


Baixeu a baix a la plaça i en posar-vos a parlar
coincidiu en el diagnòstic i en quins són els seus causants.
No teniu la panacea però teniu el fonamental:
l'un te fil, l'altre te agulla i l'altre ull fi per apuntar.
l'un te fil, l'altre te agulla i l'altre ull fi per apuntar.
l'un te fil, l'altre te agulla i l'altre ull fi per apuntar.


La guerra de la verdulaire · Part III · El senyal de combat

Ara cal anar desenterrant
la destral a cada cap de carrer,
superar l'efecte del sedant,
aquell que fa que sembli tot aliè.


Però aquest tremp que ara ha eixorivit
no és suficient per encetar l'atac
cal armar de raó el despit
i acumular dents per al xerrac.


Els iaios que seuen al banc de la plaça, la colla del bar,
antics amics d'escola que fa l'hòstia que no veus,
la dona que ven verdura al mercat:
tot som peces del trencaclosques.


Ja es pot fer aquest acte rotund
on tothom té un paper reservat
però depèn de quan estigui a punt
la dona que ven verdura al mercat.


Gent que des que va marxar només veus per Patum i per Nadal,
els companys de feina, fins i tot els que no t'hi fas,
la dona que ven verdura al mercat:
tots som peces del trencaclosques que anem encaixant.


La colla d'immigrants que fa uns dies que són a la ciutat,
aquell home amb qui ningú no parla mai,
la dona que ven verdura al mercat:
tots som peces del trencaclosques.


Que la prudència no ens faci traïdors
que la pressa no ens faci entrebancar,
de la parada de verdura del mercat
sortirà el senyal de combat.


La guerra de la verdulaire · Part IV · Peça a peça

Cada poble, cada barri, cada veïnat,
cada home, cada dona, cada entitat,
deu mil somnis corquen
la casa d’un gegant,
deu mil somnis arnen
la disfressa dels tirans.


Peça a peça
anem encaixant
construint la terra
construint la llibertat


Cada gest, cada paraula, cada veritat
cada passa, cada idea, cada habilitat:
tot són eines bones
però s’han d’esmolar,
la primera victòria
es guanya dins el cap.


Ocupem el nostre lloc
i alerta pel combat
no s’hi val dur l’uniforme
i no estar organitzat


Dolça

Els llavis que tens,els que tens a la cara,
són única a l'hora de construir rialles,
i la teva llengua és
la lluitadora de sumo que la meva prefereix,
i els teus mugrons quan es posen durs
he de vigilar que no em buidin un ull.


Ara que he tastat el que el teu entrecuix atresora
sé que ets tan dolça per dins com per fora
la meva llengua reviu quan s'hi entafora
sé que ets tan dolça per dins com fer fora.


També et tinc controlades un parell de zones
on sé del cert que et mors de pessigolles
i algun lloc pel clatell i l'esquena
on pagues molt bé que et facin cosetes.


I el teu melic
també és molt bonic
em passaria el dia jugant-hi al "guà"
amb unes boles que no et dic. 


Batecs

No tinc cap bri de propietat.
Al meu nom, ni un sol aglà.
No envejo pas l'amo del bosc:
el món és meu i s'ha acabat.
Un document no em faria més poderós
Si la terra me l'atorga l'amor,
qui em pot privar d'estimar?


Quan el volcà vessa quitrà
quan els bulldozers etziben brams,
quan el foc fa roig el cel,
quin exèrcit veus avançar?
És la gent que té el sistema nerviós
connectat al de la terra. Saps que vull dir!
Qui els pot privar de sentir?


Si la terra batega,
quan batega el meu cor
si batega la brega
quan batega més fort
obrirem batalla
contra qui treballa
per la seva mort.


Si som esclaus d'un compromís
del qual no ens volem alliberar
tot i que ens compren a bon preu
les cadenes que hem triat
però sabem que aquesta oferta és un truc dels seus
és només perquè entrem lleugers a les galeres
de la mediocritat. 

Butlletí

Per a subscriure't, introdueix aquí el teu correu electrònic: avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


       

TWITTER


©2014 BRAMS
Allotjat a Xadica