BRAMS

Salta la navegació

Navegació

Discografia

Ni un pas enrere - Segona Assemblea
Ni un pas enrere - Segona Assemblea



LLetres a Viasona

Llista de temes

Cara 1

  1. El llop i les cabretes
  2. Ui, avui!!
  3. Cançó d'amor
  4. Fidels a la utopia
  5. L'hermafrodita

Cara 2

  1. Rock a la cort de porcs
  2. Hey Joe (no m'enlluernis)
  3. La diplomàcia de la rebel·lia
  4. Marihuana berguedana
  5. Apòstols de Bacus

El llop i les cabretes

Jo he de sortir un moment, cabretes.
Ja cal que vigileu bé.
No obriu a ningú, filletes,
no fos cas que el llop vingués.
Van trucar i les cabretes
van dir "-Per sota el portal,
au ensenya'ns la poteta i la ordre judicial"-


Passa, passa, que veuràs el piset!


Però en aquesta història
amb total impunitat
els van fotre a baix la porta
i el pis de cap per avall.
Un llop vestit de policia
el camell del barri (ho sabem tots)
s'endugué la planta de maria
que teníem al balcó.


No estaven a la llista
però aprofitant el sidral
es van endur l'independentista
que viu a baix al principal,
a l'insubmís del segon segona
als moros del tercer
i a un tio de Pamplona
que viu a dalt el cinquè.


Obriu cabretes què sóc la portera!
No que tu ets el llop, tu ets el Corcuera!


Ui, avui!!

Avui per anar de festa
canviem d'emplaçament,
ja saps que passa a Berga:
l'endemà tothom n'està al corrent.
No és que volguem fer molt el salvatge
però tampoc volem fer bondat
i ja tenim prou mala imatge,
no cal que a més ens vegin torrats.


Fem el boig, cridem,
despertem els veïns,
en acabat ja veurem
on passem la nit,
la nostra felicitat
la pagarà amb insomni el veïnat!


Ja ens hem pres les vitamines
per aguantar tota la nit,
el demés ja t'ho imagines,
està dat i beneït.
Xarrupant a la bodega,
el que menys com un cosac,
i el que més ja s'arrossega,
més que un home és un llimac.


Quan s'acabi la moguda
qui sap on podrem dormir?
Si amb una novia sobrevinguda
o en un marge del camí.
Que per penedir-nos
de tot el que haurem arrasat
tindrem temps de sobra
quan siguem jubilats,
... si arribem a jubilats


Cançó d'amor

La meva estimada jo me l'estimo tant
però només pensa amb mi, quant la tinc al davant


És bruna de cos té la pell llampant
va vestida de verd, porta un mocador blanc
un estel roig a la solapa, ella també viu lluitant
si més no em dona forces per seguir endavant.


Té el cul tan rodo té un coll tan excitant
té un suc que sempre estaria xarrupant
la prenc per la cintura, la poso horitzontal
i els meus llavis viciosos cap el mateix forat sempre van.


La meva estimada, jo me l'estimo tant
que em segueix arreu dels Països Catalans.
Me l'estimo amb força, mai ningú ha estimat tant
la meva estimada és una Voll Damm


Me l'estimo amb força, mai ningú ha estimat tant
la meva estimada és una Voll Damm


Me l'estimo amb força, mai ningú ha estimat tant
la meva estimada és una Voll Damm  


Fidels a la utopia

Ells són més, són omnipotents,
tenen els calés, van armats fins a les dents,
tenen els diaris i les televisions
per a recordar-nos que són els bons,
tenen policia i guàrdia civil
que els hi vigilen els bitllets de deu-mil.


Des del cel les marionetes van bellugant,
són José Antonio i Franco
que segueixen manant.
Juan Carlos fa de rei, Felipe de dimoniet,
Ardanza de bruixa, Pujol de follet.
Al públic, per força, ens han fet venir aquí,
i cada quatre anys ens fan aplaudir.


Serem fidels a la utopia
farem trempar la revolució,
com m'agradaria
poder canviar tot això.


Farem baixar els palaus dels poderosos,
calarem foc a la seva constitució.
Amb les pedres que ens sobrin
d'enderrocar presons
construirem escoles sense professors
on aprenguin els nens d'aquest nou país
a viure lliures sense trepitjar el veí.


Quan s'hagin petat les cordes de les guitarres,
quan m'hagi quedat sense veu per cridar,
espero que prenguis la meva espasa
i cridis "Desperta ferro!" de nou.
Que facis teu el meu somni
i poder algun dia canviar tot això. 


L'hermafrodita

Nits imaginatives
per a poder sucar,
gastar un munt de saliva
per a interessar,
sempre buscant rotllo,
sempre amb tonteries,
fent-me valer sempre
davant de les ties,
per fi s'han acabat
tants anys de patir,
doncs m'he operat aquest matí.


Ara sóc hermafrodita,
m'ho faig jo mateix
sense companyia!
Ara sóc hermafrodita,
tinc jo mateix
un cony i una tita!


Sempre m'havia agradat
grapejar mamelles
i ara les tinc a mà,
ara disposo d'elles.
Tenir un nou forat
em ve de nou
i és que el tinc situat
just a sota els ous.


Els amics m'envegen
pel meu secret,
tinc on amagar-la el dia que fa fred.
i també m'envegen les meves amigues,
no em calen vibradors; tinc cigales vives.
A l'hora de pixar és un avantatge,
però no sé quina fila
faré a la platja.
El que si és difícil és fotre un clau,
he de fer un gest de cent-vuitanta graus.


Rock a la cort de porcs

A la ciutat no es poden fer assaigs
ni als pisos, ni als garatges.
Quan tens muntada la tangana
els veïns avisen a la guàrdia urbana.
Si no es pot tocat amb tranquil·litat
a cap racó de la ciutat
hem decidit que no ens fa res
anar-no-en a tocar a pagès.
Un pagès que és de bona fe
ens deixa tocar si no li trenquem res,
però no vegis com s'ha emprenyat
quan ens ha vist tocant al mig del camp de blat.
La mula es veu que ha de parir,
les vaques ara les van a munyir,
no ens deixa tocar a l'hort,
només queda la cort de porcs.


FAREM UN ROCK A LA CORT DE PORCS


Ja hem engegat, i bé que va,
uns garrins comencen a ballar ska
i les truges més jovenetes
en un racó es fan les estretes.
Aquesta nit tota la porcada
està suant la cansalada.
N'hi ha de bruts, n'hi ha de torrats
i el terra és ple de vomitats.


La truja vella està fins la llonganissa
de tant soroll i tanta trencadissa,
i en el millor moment de la nit
la mala puta ens ha envestit,
ens ha trinxat tots els instruments
i hem hagut de fotre el camp corrents
mentre sentíem cridar al pagès
que no hi tornéssim mai més. 


Hey Joe (no m'enlluernis)

"Joe, va, posa'm un cubata!"
"Joe, porta una Voll aquí"
"Joe, va, posa-me'n una altra!"
... i es quedava allà adormit.
El local ara tancava,
qui més qui menys sortia brut
però en Cinto clapava
quan en Joe va encendre el llum.


Hey, Joe, no m'enlluernis,
per l'amor de Déu!


Cada nit es repetia
just la mateixa postal,
quan tancaven ell dormia
amb una merda bestial.
En Cinto dormint delira
per a ell la llum és un torment,
com quan el reu a la cadira
veu que donen el corrent.


Aquesta ningú l'encaixa,
aquesta ningú se la creu,
hòstia, Cinto, vas de baixa
avui tornes pel teu propi peu!!
Es pensava que somiava
quan, tornant a casa seva,
el Garrapata es trobava
que d'un marge sortien uns peus.


No sé si anava "marrano",
o és que el Garrapata és així,
però va anar a avisar els "urbanos"
i es van presentar allí.
El Garrapata i dos "pasmes"
amb un lot, i lentament
es van apropar al marge
a identificar l'indigent.
I, encara que no t'ho creguis,
era en Cinto ben torrat,
deia "Joe no m'enlluernis!!"
quan l'"urbano" el va enfocar.


La diplomàcia de la rebel·lia

Mai no seré
del sector moderat de res,
no estic aquí per perdre el temps,
ni per que m'agradin els extrems,
cal avançar cap a l'autarquia
amb la diplomàcia de la rebel·lia.


No acceptaré
mai l'oficialitat,
que és fer-li el joc a l'ocupant,
que és una treva que esdevé parany,
lluitaré amb la meva cortesia:
la diplomàcia de la rebel·lia.


A dins el cap hi duc l'estel,
sóc rebel, amunt la resistència,
el meu cor és la llei,
sóc rebel, avant la dissidència,
el meu cor és la llei!


Buida't el cap
de rebaixes de llibertat,
rebutja el producte adulterat,
es-t'ho a casa tu mateix
i recorda que ho componia:
La diplomàcia de la rebel·lia.


No donaré
tampoc la conformitat
ni a les seves lleis, ni al seu estat,
ni a la meva espanyolitat
i en qualsevol cas els respondria
amb la diplomàcia de la rebel·lia.


Passa a l'acció!
Aixequem la insurrecció!
La indocilitat ens portarà
a noves formes de lluitar,
de lluitar cada dia,
amb la diplomàcia de la rebel·lia.


Obre camins
a cops de puny,
a cops de falç,
cal que estiguis fort i entrenat
a l'hora d'enderrocar
els pilars de l'oligarquia
amb la diplomàcia de la rebel·lia. 


Marihuana berguedana

Aquí no hi ha marihuana,
no hi ha reggae ni ska,
com a molt s'hi fa cànem
que aparentment és clavat,
però que a part que no col·loca
fa venir un bon mal de cap.


Tant m'és jeure sota un pi
i no sota un cocoter,
tant m'és que en lloc del Carib
sigui el Llac de Graugés,
o que en comptes de taurons
hi hagi ànecs i coloms.


El que emprenya és tot el dia
que me'l passo envoltat
d'herbes que semblen maria,
però que són un mal de cap,
de veure'n créixer pels marges,
i que n'hi hagi camps sembrats.


M'han dit que han enxampat,
-i faran cremar un camió-
d'herba que havia arribat
per fer-nos oblidar el corcó
que els cannabis berguedà
fa sortir els canutos bords.


Em vaig vendre el que tenia,
em van fer un crèdit al banc,
em vaig endeutar de per vida,
i vaig comprar als Encants
un ala-delta d'ocasió
i un llibre d'instruccions.


Vaig pujar dalt d'un turó
proper on la policia
era apunt de fotre foc
als mil sacs de maria
i amb ella els nostres somnis
i les nostres alegries.


Em vaig llençar cap al zen,
endinsant-me en la fumera,
que entre núvols i estels
va sortir de la foguera
on s'havia malaguanyat
tants mais de felicitat.


Voltant pel verdós fum,
tot volant i fent piruetes,
gaudint d'aquell perfum
se'm fonien les siluetes,
allò era el paradís,
no es pot pas ser més feliç.


Enriallat d'orella a orella,
fent loopings, tirabuixons,
sentia els de baix com deien
"-Baja o disparo, cabrón"
- Doncs dispara, home dispara!
No em faràs tornar al teu món.


Quan només quedaven brases
vaig cardar el camp cel enllà,
vaig creuar rius i muntanyes
vaig travessar la mar
i em semblava ser a Jamaica
fins que em vaig despertar.


Seia sota d'un pi,
vora del Llac de Graugés,
i em feien companyia
quatre ànecs barroers
tenia un sac de cànem,
tenia un mai apagat
i molt, molt, molt mal de cap! 


Apòstols de Bacus

Tenim mesquites
a cada país,
tenim capelles
a cada racó,
et prometem el paradís
si segueixes la nostra religió.
Els altars són llargs i rectes,
el sacerdot et dirà: "Què vol?"
Practicar no és gens complexe,
es tracta només de beure alcohol.


Som els apòstols, apòstols de Bacus
som els deixebles del Déu del vi.


La penitència és ressaca,
beure aigua és pecat,
i de festes, i de farres
parla el nostre llibre sagrat.
Els abstemis són heretges,
els alcohòlics són uns sants.
Sacrificarem els fetges,
l'alcohol ens fa germans.


No anem a Lourdes,
no anem a la Meca,
nosaltres anem al Priorat,
i celebrem la verema
i quan el vi és embotat.
Potser tu ets el profeta
que tants anys fa que estem esperant.
Vinga, amunt, alça la gerra,
ja et vull veure predicant!

Butlletí

Per a subscriure't, introdueix aquí el teu correu electrònic: avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


       

TWITTER


©2014 BRAMS
Allotjat a Xadica