BRAMS

Salta la navegació

Navegació

Discografia

Amb el rock a la faixa
Amb el rock a la faixa



LLetres a Viasona

Llista de temes

Cara 1


  1. El millor
  2. Espera'm assegut
  3. Goigs a Sant Hilari
  4. La gran sargantana
  5. Papa

Cara 2


  1. Som a Girona
  2. El president
  3. L'últim tirabol
  4. Paraules sàvies
  5. L'operació Ós

El millor

Estic penjat,
sóc malformat,
visc amagat
perquè el meu rostre fa por,
però és demostrat
que sóc el millor.


No hi veig d'un ull,
em falta un bull,
he deixat les dents en remull.
Als pulmons hi tinc carbó,
on vaig hi ha aldarulls,
però sóc el millor.


Una dent se'm mou,
el cul em cou,
em pica un ou,
tinc pedres al ronyó,
l'estómac se'm remou,
però sóc el millor.


Sóc un gandul,
sóc un incult,
em canta el cul,
i els peus Déu n'hi do,
però no em negarà ningú
que sóc el millor.


Sóc un groller,
sóc un petaner,
tot ho faig malbé,
al cap tinc pugó,
em fan dormir al paller,
però sóc el millor.


Sóc un podrit,
sóc un cabrit,
tinc el carall petit,
precoç ejaculador,
vaig de pervertit.
Oh! sóc el millor.


Sóc un tossut,
sóc un banyut,
bastard orellut,
Més descripció,
no se m'acut
però sóc el millor.


Foto catipent,
i fortor d'excrements,
sóc un indigent,
però indiscutiblement,
sóc el millor.


Espera'm assegut

Prou problemes tinc a casa,
al col·legi i al treball,
com perquè em vinguis tu ara
i em vulguis fer perdre un any.
Vols ficar-me a l'exèrcit
exhortant un suposat
deure que tinc amb el rei,
amb la bandera i l'Estat.


Espera'm assegut
que vagi a la mili,
espera'm assegut,
amb el servei social.
Espera'm assegut,
que juri bandera
Espera'm assegut
que et podries cansar.


Però aquest rei és un titella
i l'Estat és inventat,
la bandera no és pas meva,
No em faràs fer de soldat,
i no et pensis que si no,
que si no hi penso anar
és perquè em faci por
o sigui "testic" de Jehovà.


No tens cap alternativa
que pugui encaixar amb mi,
igual que no faig la mili
no faré el servei civil.
La meva solidaritat
l'administro com jo vull
només per pròpia voluntat
decideixo moure el cul.


No seré del teu exèrcit
no seré mai de l'OTAN,
ni defensaré els interessos
dels nord-americans.
Si un dia prenc les armes
amb tota seguretat
ens estarem apuntant
des de bàndols oposats.


Goigs a Sant Hilari

Reunits per inèrcia,
junts per vocació,
ens plantegem el repte
de l'alcoholització,
tots torrats
és la nostra preocupació.


Com cada divendres
cal sortir de nit
i agafar una merda
fins dilluns al matí
i llavors
ens plantejarem seguir.


I no en volem pas cap
que no vagi borratxo
i no en volem pas cap
que vagi seré.


Som uns grans alcohòlics,
ho reconeixem,
no ens fa cap vergonya
i ens en vanagloriem,
perquè creiem,
ja que és un bon plantejament.


Proposo l'alcoholèmia
total i col·lectiva
serà la merda pòstuma
i la definitiva
i amb sentit
de papa reivindicativa.


Que Sant Heribert
beneeixi aquest concert,
que Santa Modesta
beneeixi aquesta festa,
que Sant Guillem
beneeixi tot el vi que beurem.


Que Sant Agapit
ens porti fins el llit,
que Santa Ciríaca
ens consoli la ressaca,
tingueu pietat
de mi, aquesta nit vaig torrat.


Sant Hilari, Sant Hilari,
fill de puta qui no s'ho acabi. 


La gran sargantana

Un diumenge de ressaca amb el cap com un tabal
un assaig ens esperava però ningú se'n sentia capaç,
ens en vam anar vora del pantà de la Baells
per ajeure'ns una estona allà sota d'un pi vell,
però amb tota la tonteria prou que encara va baixar
un bidó de ratafia que aquest trompes va portar.


Una nuvolada negra envaí tot el cel
tant per sobre de la presa com per la banda de Cercs,
una boira gris-verdosa, del pantà havia eixit,
les cames tremoloses, cara d'acollonits.
De cop s'obriren les aigües, la Baells va tremolar
i una grossa sargantana davant nostre es va plantar.


És la gran sargantana
el monstre de la Baells.


Ens van faltar peus i cames per cardar el camp d'allà,
vam passar de llarg Vilada, i arribant a Borredà,
allà un tio ens va explicar que no calia témer res,
que l'havien dut al pantà encara no feia un mes,
per atraure el turisme, té un contracte laboral
i treballa a la plantilla del Consell Comarcal. 


Papa

Papa vull parlar amb tu ara que no hi ha ningú,
parlem d'home a home amb tranquil·litat,
ha d'haver-hi confiança, enterrem la recança,
som dos éssers humans civilitzats.


I és que la comprensió i la comunicació
han de vertebrar el nostre comportament,
no em miris així pare, amb aquesta cara,
no estic delirant ni em trobo malament.


I és que havent dinat m'he enrecordat
que tenia un encàrrec molt important per a mi,
he agafat el teu cotxe per no anar-hi a peu,
saps que no tinc carnet però sé conduir.


He estat fent el fantasma, m'ha perseguit la pasma,
però he anat amb molt de compte de no fer malbé res,
sé que tens pendents setanta pagaments
de quaranta-cinc mil peles al mes.


Pujant de Gironella, al revolt de la Portella,
un autocar de l'ATSA venia pel meu cantó,
he topat contra la barana, deu voltes de campana,
i el teu cotxe és ara un munt de ferragots.


He trinxat el cotxe del meu pare
quan ho sàpiga em trencarà la cara,
has trinxat del cotxe del teu vell
quan ho sàpiga t'arrencarà la pell.


Anava ben serè, no havia begut res,
alguna cerveseta (set o vuit com a molt).
un conyac, una menta, un gotet d'absenta,
i una ampolla de vi de poca graduació.


Papa em fas patir, per què em mires així?
Per què has agafat l'escopeta de caçar?
No m'agrada gens! Papa, què pretens?
Per què esmoles el ganivet de tallar pa?


He trinxat el cotxe del meu pare
quan ho sàpiga em trencarà la cara,
has trinxat del cotxe del teu vell
quan ho sàpiga t'arrencarà la pell.


Som a Girona

Som a Girona prop de l'Onyar,
no m'enamora tant com abans,
per Sant Daniel, la Nacional,
s'ha ben lluït senyor Nadal.
Si N-II per Sant Daniel dimitiré
assegurava fa temps el mentider.


Si ens destrossen les contrades
alçarem les barricades.


Som a Mig Segre, prop de Rialb,
fan una presa, ja estem igual.
No és per Garrigues, no és per Segrià,
és petroquímica, és capital.
Si fan la presa sobre una falla és igual,
l'important són les peles de la Casa Canal.


Som a la Conca, prop de Montblanc,
porten residus industrials,
i porten àcids, i porten fems,
i dimiteixen els convergents.
Molins recorda quan vagis a cagar
aquesta merda on anirà a parar?


El president

Tenim un president
que no ens el mereixem
llegeix el diari Avui, porta barretina,
puja al Pedraforca tot xiulant
La Santa Espina.
De dia és president,
de dia és honorable,
de nit quan no hi ha gent
si li creuen els cables.


I a Sant Jaume tots els dies
poc després que es pongui el sol
no vegis quines orgies
munta el president Pujol.
I cardant pels despatxos,
fent-se palles al balcó,
tots els consellers borratxos
o bé amorrats al piló.
A la Marta la florista
me li fot algun polvet
i ella no aparta la vista
d'aquell lliri sempre dret.


Jordi Pujol, sexe, droga i rock'n'roll


Amb en Lluís que pren amfetes
van de tripis fins al cul
i es fan un munt de petes
de marihuana i de ful.
Duran Lleida i Cullell
fan el que en Jordi els mana
no duen coca de forner
duen coca colombiana,
i els veig tan feliços
quan la coca han esnifat
tot corrent pels passadissos
de la Generalitat.


En contra del que semblava
ni sardana ni gregorià
a en Jordi el que li agrada
és el hardcore i l'ska.
En Pujol a la guitarra
amb perruca fins als peus,


Roca toca la bataca,
Gasòliba fa les veus.
En Maragall d'enveja es mor
des d'allà l'Ajuntament
en sentir-los tocar el rock,
el rock del President.


L'últim tirabol

Era jove,era berguedà,
estava a punt de fer vint-i-tres anys,
s'acostava Corpus, se li veia en els ulls
encesos com espurnes de Patum.
Mig poble deia que era un bon sagal,
l'altre mig que era un bordegàs,
i la noia que estimava no li fotia cas.
Dimecres de Patum vam quedar
a la barana però no s'hi va presentar,
en un revolt,amb el seu cotxe vell
va deixar la pell.


Des d'un racó sentia els gegants,
la música acompanyava
unes llàgrimes galtes avall
quan vaig tornar a la plaça.
Potser va ser la màgia de la Patum,
o la barreja i la cervesa,
però aquell fet no va ser per mi
pas una sorpresa.
Em va semblar veure'l arribar
amb el barret i el mocador nusat,
em va dir que Sant Pere té per costum
deixar als berguedans
fer un darrer salt de Patum.


Amb una mirada de complicitat
i amb un somriure com tenia ell sol,
de bracet agafats vam saltar
l'últim Tirabol.


Paraules sàvies

Seria acollonant
que en comptes d'aigua plogués sang,
pedreguessin dents corcades,
que nevessin lleterades,
o que baixés i ens partís un llamp.


Que un volcà de pus
sorgís de terra endins, molt endins,
i arribés de mar enllà
una maregassa d'orins
que ens vingués a refrescar.


Bonic seria veure un carrer
atapeït de cadàvers, despulles de mort
i cossos inerts
per buidar-los-hi els ulls
amb culleretes de cafè.


Haurem de fer un pensament
i agafar una destral
i trinxar un innocent
i penjar-li el cap d'un pal
per escarni de la gent
i que serveixi d'escarment.


Preciós seria contemplar
una explosió en cadena de cervells
i acabar de rematar
a hòsties amb un martell
si algú se n'hagués salvat.


Fóra molt recreatiu,
fóra una cosa divertida, molt divertida
s'obrís la terra sense motiu
i quedéssim enterrats en vida
i els cucs se'ns mengessin vius.


Com que aviat ens morirem,
com que de viure ens queda poc,
queda tan poc,
si ens aixafa una bola de foc,
que morir per morir almenys patirem.


Per acabar si et ve en gana
et pago una orxata amb la condició


que no te la beguis en canya,
que usis per fer la succió,
una artèria humana. 


L'operació Ós

Quan em vaig cansar de demanar
subvencions a la Generalitat
per passar-me tota la vida
sense pencar.
Vaig idear un fabulós pla
per exercir de mandrós,
per no fotre brot
i a final de mes cobrar.
Li he cardat una hòstia al gerent
m'ha acomiadat immediatament,
i ha anat a dir a l'INEM
que m'ingressin el subsidi al compte corrent.
I mentre es va acumulant
el subsidi al llarg de l'any
al juny tindré un munt de calés
per passar l'estiu la mar de bé.


I tot el dia seure
i tot el dia jeure
i tot el dia beure
i fer l'animal
i no tenir cap deure
i no tenir cap neura
i disfrutar del lleure
d'un estiu fenomenal.


He estat a la Rambla
a les parades d'ocells
i he comprat un pot
amb una mosca tse-tse.
Me l'he endut a casa
l'he insultat, l'he provocat
fins de tant emprenyar-la
al final m'ha picat.
I ara tot el treball
que em queda per fer
serà una mandra i un badall
el dia que em llevaré.
No val la pena viure
mentre la gent està treballant
no val la pena viure
mentre el vi està fermentant.


Iniciaré l'Operació Ós
que em permeti viure com un gos
des de juny fins a finals d'agost
i tornar a dormir quan trepitgin el most. 

Butlletí

Per a subscriure't, introdueix aquí el teu correu electrònic: avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


       

TWITTER


©2014 BRAMS
Allotjat a Xadica